El gol de Pere Milla a falta de vuit minuts pel final i el gran partit de Pau Torres donen al Lleida un punt vital per seguir a la zona d’ascens. 

Barreda amb la pilota. (Foto: Lleida Esportiu)

El Lleida Esportiu va començar el partit amb molt bon peu i va dominar el primer temps amb claredat. Tot i això, al descans el resultat encara era de 0-0 i a la represa, el conjunt basc va prémer l’accelerador i es va posar per davant al marcador. L’Alavés va tenir l’oportunitat d’establir el 2-0 al lluminós gràcies a un penal que l’àrbitre xiulà al seu favor. Però, Pau Torres i Pere Milla tingueren l’última paraula. 

El conjunt de Toni Seligrat es presentava ahir a la tarda, a casa del líder, sense complexos i amb les màximes aspiracions que es poden tenir davant un rival com l’Alavés. Equip que de les dotze jornades anteriors, n’havia guanyat deu. A més a més el conjunt vitorià havia guanyat tots els partits des de la jornada vuit. Tot i això, el Lleida es presentava a Mendizorroza ensenyant les urpes. Com Toni Seligrat havia aclarit a la roda de premsa prèvia al partit, el Lleida Esportiu sortí a guanyar al camp del líder.

El Lleida Esportiu va jugar mitja hora amb un home més, tot i això, no va poder remuntar el partit. 

El conjunt blau va iniciar el partit amb molt bon peu i el seu plantejament semblava lo suficientment madur com per batre el Barakaldo, un dels equips que menys gols ha encaixat en el que portem de campanya. Tot i això, el partit no va tenir res a veure amb les dades de tots dos equips. 

El Barakaldo es presentava ahir a la tarda al Camp d’Esports amb la banda de tercer equip menys golejat del grup 2 de la Segona B i amb només sis gols encaixats es disposava a plantar cara al segon equip més golejador del grup, el Lleida Esportiu. El partit prometia, a priori, un xoc important quant a l’artilleria dels blaus i el mur defensiu del conjunt basc o, d’altra banda, un encontre avorrit i sense gaires gols, com molts dels partits que ja havia disputat el Barakaldo. Tot i això, el partit no va ésser ni una cosa, ni l’altra. El conjunt blau, que només havia encaixat un gol a casa en les onze jornades anteriors va veure com un dels equips menys golejadors del campionat triplicava els seus gols en contra. Per la seva part, el Barakaldo, també encaixà dos gols en un sol partit quan en els onze anteriors només n’havia encaixat 6. 

El Lleida Esportiu s’emportà els tres punts davant d’un Saragossa B que va entrar en el partit quan aquest ja estava dat i beneit. Els nois de Toni Seligrat varen aprofitar les seves oportunitats i abans de la mitja part, ja disposaren d’una renda de tres gols. 

El Saragossa B arribava al Camp d’Esports com quasi bé tots els filials. Sense pors ni complexos, amb una proposta de joc ofensiu molt elaborat, però, amb multitud de dubtes i imprecisions. Dubtes que el Lleida Esportiu ha aprofitat al màxim. Tant ha estat així que al minut 8 el Lleida Esportiu ja s’avançava al marcador mitjançant Molo, qui aprofitava el refús d’una rematada del seu company Pere Milla per inaugurar el marcador. Amb el primer gol, el Lleida treia les urpes i començava a assetjar l’àrea del conjunt aragonès. Al minut 12, Jesús Imaz rematava una pilota que venia des de la banda dreta i el porter del Saragossa, Alcolea, aturava. El Lleida avisava contínuament i cap al minut 20, l’àrbitre xiulava penal a l’àrea del Saragossa B després que Carlos Hernández desviés lleugerament una centrada del Lleida amb la mà. Asier Eizaguirre transformava el penal batent Alcolea per la seva esquerra, a mitja altura.